Es parla molt de bilingüisme. Uns reclamant-lo, altres rebutjant-lo i d’altres restant bastant indiferent.
La meva posició és neutral. Jo defenso la naturalitat. M’explico, sóc del parer que la llengua de Catalunya, la seva llengua pròpia i exclusiva és el català. Em preguntarà algú “i el castellà?” i jo li respondré que el castellà es parla aquí però no és d’aquí. Que Espanya és un país amb unes regions tant diferenciades unes de les altres que pretendre una homogeneïtat total és absurd. Quan els diputats van redactar la Constitució de Càdis de 1812, els representants dels territoris catalans a dures penes es van poder comunicar amb la resta de diputats.
Si tirem d’història veurem com és evident que la ciutadania de Catalunya sempre s’ha expressat en català. Que si es parla castellà va ser per les massives onades d’immigrants provinents de la resta d’Espanya i que per culpa del règim de l’època no se’ls donà l’oportunitat de fer del català la seva llengua. De fet, els meus avis i els meus pares encara es refereixen als castellanoparlants com "els castellans". Per corregir aquesta anomalia lingüística –a cada territori li correspon la seva llengua- Catalunya es dotà d’una immersió lingüística en el sistema educatiu. No sé si aquest fet ha donat els seus fruits, però sí considero que és la cosa més normal del món i la qual hauria de continuar vigent.
Al carrer la situació es viu amb naturalitat. Jo sempre m’expresso en català i amb certs amics passo al castellà per costum, no per altra cosa. Amb tot això vull arribar a una reivindicació i és que el bilingüisme sorgeix de forma natural. No cal patrocinar-lo. No cal arribar a absurdes dualitats on veiem cartells i missatges amb dues llengües. Crec que amb català n’hi ha prou.
Se que això ofèn i molesta als que tenen una concepció jacobina de l’Estat i pretenen que Espanya sigui un país homogeni com França. Ho sento però Espanya no és un país a l’ús i cada regió té la seva personalitat... i a Catalunya li toca el català.
La meva posició és neutral. Jo defenso la naturalitat. M’explico, sóc del parer que la llengua de Catalunya, la seva llengua pròpia i exclusiva és el català. Em preguntarà algú “i el castellà?” i jo li respondré que el castellà es parla aquí però no és d’aquí. Que Espanya és un país amb unes regions tant diferenciades unes de les altres que pretendre una homogeneïtat total és absurd. Quan els diputats van redactar la Constitució de Càdis de 1812, els representants dels territoris catalans a dures penes es van poder comunicar amb la resta de diputats.
Si tirem d’història veurem com és evident que la ciutadania de Catalunya sempre s’ha expressat en català. Que si es parla castellà va ser per les massives onades d’immigrants provinents de la resta d’Espanya i que per culpa del règim de l’època no se’ls donà l’oportunitat de fer del català la seva llengua. De fet, els meus avis i els meus pares encara es refereixen als castellanoparlants com "els castellans". Per corregir aquesta anomalia lingüística –a cada territori li correspon la seva llengua- Catalunya es dotà d’una immersió lingüística en el sistema educatiu. No sé si aquest fet ha donat els seus fruits, però sí considero que és la cosa més normal del món i la qual hauria de continuar vigent.
Al carrer la situació es viu amb naturalitat. Jo sempre m’expresso en català i amb certs amics passo al castellà per costum, no per altra cosa. Amb tot això vull arribar a una reivindicació i és que el bilingüisme sorgeix de forma natural. No cal patrocinar-lo. No cal arribar a absurdes dualitats on veiem cartells i missatges amb dues llengües. Crec que amb català n’hi ha prou.
Se que això ofèn i molesta als que tenen una concepció jacobina de l’Estat i pretenen que Espanya sigui un país homogeni com França. Ho sento però Espanya no és un país a l’ús i cada regió té la seva personalitat... i a Catalunya li toca el català.
36 comentarios:
Oh, impressionant que algú del PP digui això!
Si gairebé ho podria haver escrit jo mateix, amb la diferència que jo mai em passo al castellà, perquè són els altres els que s'han de passar al català quan viuen aquí i si no ho fan, doncs en tot cas continuem cadascú en la seva llengua.
Ah, a casa meva, els castellans també són els castellans... són uns "altres", un món a banda...
"al català li toca el català", què gran frase! al país basc li toca el basc, però ens ha exterminat amb bastant més èxit, especialment a Navarra. Perquè a Navarra li toca la lingua navarrorum, el basc, però la situació és pitjor que dolenta.
ps.- s'ha pucblicat avui el meu article sobre obama al andreublogaire.blogspot.com
Què te pasa en la boca?
Completament d'acord amb tu!
Llàstima que al arribar a la capital la cosa perdi tant, fins al punt que practicament no sentis parlar el català ni a la gent d'aqui de tota la vida, que té tan complexe d' "europeus" i "globals" que acaben parlan de tot menys català, que consideren idioma de pagesos (per ells un insult) i d'incultes.
Finalment he tornat a passar-me pel teu blog, aquest tema m'indigna molt, una cosa que sempre havia considerat normal, arribes a la gran capital viscabarcelona i et converteixes en un "bicho raro". Es un consol llegir això després d'estar tot el dia parlant en castellà perque et puguin entendre...què hi farem, sóc "de poble"!
CONCENTRACIÓN CONTRA LOS 50 AÑOS DE LA DICTADURA CUBANA DE LOS CASTRO Y POR LA LIBERTAD DE CUBA.
DOMINGO 1 DE FEBRERO A LAS 12 DEL MEDIODÍA:
BARCELONA: PASEO DE GRACIA, 34 (FRENTE AL CONSULADO CUBANO)
MADRID: PUERTA DEL SOL
PÁSALO.
Datos objetivos:
Castellano: 350 millones de personas
Catalán: 7 millones de personas, suponiendo que todas las personas que viven en el Barcelonés y en el Bajo Llobregat sepan hablarlo.
Pensad87, los numeros en este caso no tienen nada que ver, la cuestión es que este idioma existe y que hay territorios en el que se habla, por lo tanto, es un idioma mas, ni mejor ni peor que el castellano, y que no tiene porque sustituirse por otro con mas hablantes.
Si hicieramos caso de los numeros, deberiamos hablar todos el chino mandarín.
pensad87 diu: "Castellano: 350 millones de personas Catalán: 7 millones de persona".
Pero Pensador, vuestro discurso no es el de que "el castellano corre peligro!"? No lo entiendo, un dia el problema está en que los "nacionalismo" usan tanto el catalán que el castellano está en peligro y al dia siguiente resulta que el catalán es una lengua tan minoritaria que no hace falta ni hacerle casO. TINGUES UNA MICA MÉS DE SENY XIQUET! No m'entens? BUSCA'T UN DICCIONARI FILL MEU!
Yo lo único que sé,es que la postura del PP es contraria a la inmersión y la tuya a favor. Vete a aflilarte a CIU.
Yo lo único que sé es lo que contó Vidal-Quadras un día en Radio Intereconomía, que se encontró con niños gerundeses y ¡¡¡no sabían hablar castellano!!!
Le echas la culpa a la inmigración, pues gracias a la inmigración, Cataluña tiene 7 millones de personas en vez de 3 y la Comunidad de Madrid 6 millones de personas en vez de 2,5 millones.
Jo crec que és una llàstima que hi siguin catalans que no puguin escriure i parlar bé el castellà, ara bé, també em sembla poc agraït i provincià... no aprendre català (tan espanyola com el castellà), a més a més quan hi ha gent que porta a aquesta regió decades.
Nego que calguin anys per parlar català; i el mateix pel castellà. Jo crec que cal deixar llibertat als pares de triar a l´escola la llengua materna fins a una certa edat i després... immersió en català sense deixar el castellà i amb un augment de l´anglés.
Pensador87: Saber castellano te abre las puertas al mundo, pero... ¿qué problema hay en hablar una lengua más aunque sea regional? Que mentalidad cerrada y provinciana; como si el luxemburgués tuviese miles de millones de hablantes. Viaja un poco, que no es malo y aprenderás mucho.
A mí m´agradaria anar a la Ciutat de l´Alguer i parlar català i poguer tornar a Argentina y gaudir del castellà. Where is the problem?
Compte amb el que dius, la Espe té espies per tot arreu. Jo diria que el mateix pensad87 és un agent infiltrat.
Ces,
Primero son más de 400 millones de hispanohablantes, y unos 3,5 de catalanohablantes, si de esos 7 millones tomamos conciencia de, no quienes usan el catalán, sino de quienes lo conocen.
Creo que el bilinguismo forma parte de la riqueza española; un bilinguismo fortalece la unión entre lenguas, y creo que un español puede estar orgulloso de la diversidad que tiene su país.
¿No te encuentras al de Gol a Gol Xavier Torres, hablando a Messi en catalán?.
Sin tener en cuenta lo politizado que es el uso de la lengua catalana, hay que considerar que quien usa una lengua u otra lo puede hacer por facilidad o por gusto, y entrar en eso es faltar el respeto.
Un saludo ahí.
No hay ningún problema, pero de eso, a pedir que la única lengua que se enseñe sea el catalán, que es lo que ha pedido alguien, hay un abismo.
Por cierto, esto es lo que opina Soraya Sáenz de Santamaría y el PP en el Congreso sobre el tema, que es algo bastante opuesto de como piensa el dueño de este blog.
http://www.libertaddigital.com/sociedad/el-pp-registra-una-propuesta-para-proteger-el-espanol-a-un-mes-de-las-gallegas-y-vascas-1276349337/
Si l'Alejo es va trobar uns nens que no sabien parlar català, és que devien ser molt petits... o que directament mentia, que no és descartable. En tot cas no li veig el problema, tampoc és cap greu problema que un nen no sàpiga parlar castellà. Perquè no es preocupava també de si sabien parlar anglès?? No, és clar que no, a aquell home només li interessa el castellà, llengua superior a totes les altres. A cada país la seva llengua i aquí tenim la nostra.
Tinc un record, de quan devia tenir uns vuit anys i vaig fer classe de llengua castellana per primera vegada. Jo tenia la sensació que seria molt difícil i que no entendria res, perquè fins aquell moment jo no tenia la sensació que sabés castellà, si no l'havia parlat mai ni ningú me n'havia ensenyat. Evidentment, la classe va ser en castellà i ho vaig entendre tot, perquè encara que jo no n'era conscient, havia vist moltes vegades la tele en castellà i l'havia après de forma natural sense ni tant sols ser-ne conscient. Tant de bo amb l'anglès m'hagués passat igual!!!
Y yo que, a veces, pongo canales franceses o alemanes y no entiendo nada, a ver si va a resultar que de repente sé hablar francés y alemán y yo no me he enterado.
Pensad87, si de bastant petit haguessis estat mirant canals francesos amb bastanta freqüència segur que l'haguessis après de forma natural, més tenint en compte que és una llengua amb força similituds amb la llengua que et parlaven els teus pares.
De totes formes, això no té gairebé res a veure amb el que es debatia aquí...
Al meu entendre el que defineix com a llengua pròpia d’un pais és la llengua que parlen de forma majoritària els seus habitants.
Ningú posa en dubte que el català va originar-se, com evolució del llatí, en lo que avui coneixem com Catalunya. L'area normal de parla catalana és obviament Catalunya. Però això no treu que la realitat social i lingüística del que som avui és el cúmul d'esdeveniments haguts al llarg de la història (migracions, guerres, influències culturals hispanes, europees, etc).
Els catalans d’avui som el resultat dels sediments deixats per les tradicions i cultures grecollatina, judeocristiana, musulmana, les diferents variants culturals hispàniques (el castellà sobretot) i en els darrers temps la cultura anglosaxona. Totes aquestes influències han estat adoptades en el decurs de la història, a vegades per imposicions, altres voluntàriament, altres inconscientment. Però el que no podem fer és cirugia històrica i pretendre recular en el temps i posar un llistó en un moment històric determinat. Alguns reclamen la Catalunya d’abans del 1714, en aquesta lògica (absurda crec jo) segurament els italians podrien reclamar situar-nos en el temps en que dominaven el mon i així successivament.
Ningú posa en dubte que el català és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana ja que durant segles ha estat i seguirà sent la llengua que majoritàriament (i juntament amb el castellà) parlen els seus habitants. La raó per la qual es parla català a València o també a les Illes Balears no és altra que la conquesta per part dels catalans i en menor mesura els aragonesos, encapçalats pel seu rei Jaume I d’Aragó. La raó per la qual també es parla majoritàriament el castellà a València no és altra que la barreja i mestissatge fructífer i enriquidor amb els veins de parla castellana.
Ningú posa en dubte que l’anglès és la llengua pròpia dels Estats Units d’Amèrica de la mateixa manera que ningú posa en dubte que l’anglès no va néixer en aquelles terres sinó a Anglaterra. Si a EUA l’espanyol segueix creixent al ritme de les darreres dècades, en alguns Estats l’acabaran reconeixent com a pròpia, sense traumes ni imposicions, en tant que els seus ciutadans la utilitzen de forma normal i habitual.
Tal com comentava, som el fruit dels esdeveniments històrics haguts al llarg del temps i el balanç crec que ens ha enriquit.
Avui, els catalans, agradi o no, som bilingües, el 51% tenen el castellà com a primera llengua i el 49% el català, mentres que pràcticament la totalitat entenem ambdues llengües per igual. Per tant, si els ciutadans de Catalunya som bilingües, hem de concloure que Catalunya és bilingüe i les seves polítiques així ho haurien de reconèixer.
El català és una llengua tant espanyola com el castellà i ens n’hem de sentir orgullosos. Hem de treballar per prestigiar el català no només a Catalunya sinó arreu d’Espanya i a Europa si cal. Això no és incompatible en reconèixer el castellà també com a pròpia (per què tallar-me una ma si en puc utilitzar dues) i en creure que el català es prestigiarà i es farà atractiu per la via de la seducció i no la imposició.
Vamos a ver. Es mentira, tal y como dice Cesc, que en Cataluña nunca se haya hablado castellano hasta que llegó la inmigración de los años 60. En el siglo XV se hablaba castellano en Cataluña.
Por otra parte, el 53% de la población catalana es castellanoparlante y el 47% catalanoparlante, ´lo que significa que hay una igualdad. Si tanto cataloparlantes como castellanoparlantes pagan los mismos impuestos y tienen los mismos derechos y deberes, lo lógico es que la educación se imparta en las 2 lenguas por igual: 50% en catalán y 50% en castellano.
Todo es pura lógica y es cuestión de tener dos dedos de frente.
pensad87; por fin alguien con sentido común en este blog !!
La sinrazón y el talibanismo de muchos catalanes ha llevado a esta situación absurda de inmersión en una habla a la que no le quedan más de tres telediarios.
Algunos catalanes se salvan de la quema , como por ejemplo la escritora Mercedes Salisachs que nunca ha pronunciado ni pronunciará palabra en vernácula. Mi mayor admiración para ella. Que tomen ejemplo algunos talibanes.
A los catalanes que no les guste que tomen las de Villadiego.
Jorge Javier
La mayoría en España habla español. Como que hay democracia y la mayoría gana, se habla español y punto.
Y menos tontería y menos bla, bla absurdo.
La mayoría de españoles manda y catalanes y vascos a callar y obedecer.
José Luis Diéguez
Decir que como la mayoria hablan español y no catalan hay que hacer democracia y hablar español es una estupidez tan grande como decir que como la mayoria de poblacion es morena y no rubia o peliroja por democracia tenemos que ser morenos, es quitar algo natural por el simple echo de no ser mayoritario.
El tema de la educacion, nos enseñan las dos lenguas, hablamos catalan en clase de catalan y castellano en clase de castellano, y el resto de asignaturas, depende de la escuela. En mi caso, tanto en la escuela como en el instituto, haciamos, por ejemplo, matematicas en catalan, porque todos hablabamos en catalan, pero depende de la escuela en que vayas, las daran en castellano. Este tema los propios profesores lo resuelven hablando un idioma o otro al ver cual es el que mas utilizan los alumnos. Una vez tuve una profesora que hacia clase de matematicas en mi pueblo y en campclar (tarragona), y en mi pueblo lo hacia en catalan, y en campclar lo hacia en castellano, porque la mayoria de sus alumnos hablaban en castellano.
Como dice Cesc, esta cuestion se resuelve con naturalidad, y no entiendo porque en mi pueblo y alrededores, donde casi nadie habla castellano, por "democracia" tendriamos que pasar a hablar y estudiar en castellano, solo porque lo dicen los numeros.
Va home, que això no s'ho creu ningú de que a Catalunya es parlava castellà al segle XV... segurament molts nobles el devien saber parlar, i potser també mercaders que també devien saber altres llengües, però que la gent normal parlés castellà... ni de broma... parla amb gent catalana que tinguin més de vuitanta anys i pregunta'ls quanta gent parlava castellà... tots en sabien una mica, és cert, però parlar-lo com a llengua pròpia ningú... No recordo quin polític catalanista de començaments del segle XX deia que li preocupava que el català estigués prohibit en l'àmbit públic, però que no podia desaparéxer de cap manera perquè encara que relegat, el parlava tothom i qualsvol persona que arribés de fora al cap d'un any o dos parlava català perfectament i era un català més.
Et recordo també, que les persones que parlen romanès, urdú o altres llengües també paguen impostos... no pensis que certs drets només els tenen els castellans. Precisament perquè en la nostra societat actual hi ha moltes llengües, la que s'ha parlat sempre ha de ser la d'ús públic i la llengua en que s'integrin els immigrants.
Por otra parte, el 53% de la población catalana es castellanoparlante y el 47% catalanoparlante, ´lo que significa que hay una igualdad. Si tanto cataloparlantes como castellanoparlantes pagan los mismos impuestos y tienen los mismos derechos y deberes, lo lógico es que la educación se imparta en las 2 lenguas por igual: 50% en catalán y 50% en castellano.
Es asqueroso vivir en una nación, España claro, donde aún se conservan dialectos con pretensiones de ser lenguas.
España, un pueblo, una lengua.
Viva Cataluña española!!!
J.L.D.
Pensador87, yo me quedo en el partido que me de la gana. Me muevo por libre y defiendo lo que mejor consider. A mi un chaval que no piensa por si mismo (lo tuyo es ir a LD y vomitar lo que lees) y con marcadas actitudes de provinciano no me tiene que decir lo que tengo que hacer. No tienes ni idea de lo que es Cataluña, como bien ha dicho Javier, tendrías que empezar a viajar. O subes el listón de tu argumentario o bien la manera de defender este o vete buscando otro blog donde soltar barbaridades. Además sí es verdad que en Cataluña el castellano se utiliza desde tiempos recientes, pero si hasta una gran mayoría de gente de la tercera edad de mi localidad puede expresarse en castellano a duras penas! Lo mismo digo a Jorge Javier y a José Luís, bueno a este último le recuerdo que las buenas formas y la educación hoy en dia son indispensables para ir por el mundo. A veces os preguntais intrigados por las causas del independentismo catalán. Solo hace falta leeros para justificarlo.
Francesc P. És molt interessant el que dius. Però jo insisteixo en que el castellà a Cataluña ha tingut les "coses més fàcils" atès que la dictadura Franquista es va esmerar en esborrar el català del mapa. Des de 1714 -no pretenc recular fins allí- als territoris catalans s'ha produït una situació força rocambolesca i és que molts documents oficials, diaris, etc. utilitzaven exclusivament el castellà i la societat exclusivament el català. Els meus avis encara recorden la primera vegada que sentien parlar castellà al carrer! Si durant 40 anys el català va ser considerat un dialecte folklòric a desterrar de l'oficialitat jo crec que encara s'és a temps de corregir!
Siento disentir en ésto, desde un punto de vista más liberal que conservador, porque estamos en el s. XXI, no en el XIX.
Yo me expreso en la lengua que tenga por conveniente, y en cuanto a que lo propio de Cataluña es hablar catalán, totalmente de acuerdo, de la misma manera que lo propio de España, nación de naciones en la que está inmersa Cataluña, es hablar el castellano. Por lo tanto defiendo el bilingüismo, o bien la utilización indistinta de ambos idiomas en Cataluña.
Y lo siento, pero también disiento en que el Castellano no es propio de Cataluña, ni que el Catalán es la única lengua exclusiva de Cataluña.
No es lógico que por el mero hecho de reinvidicar una inmersión lingüística catalana, se tengan que hacer menos horas de lengua castellana, y que en las escuelas le enseñen de todo menos lo que hay que enseñar.
Si de mis moderados comentarios justificas la barbaridad ideológica independentista catalana, estás demostrando feacientemente, una vez más, que los catalanes soís muy poco de fiar en lo que a la salvaguarda de la unidad de la patria se refiere.
Jorge Javier
Teneís que tomar ejemplo de alicantinos y valencianos que sin renegar de sus raices han sustituido sus dialectos por el idioma castellano.
Son el mejor ejemplo para el pueblo catalán, empecinado en una lengua sin futuro en la que sus hijos van a encontrarse perdidos en este mundo cada vez más global.
José Luis Diéguez
Hola Cesc,
la veritat és que no comparteixo algunes de les coses que dius. Això de que el castellà es parla a Catalunya però no és d'aquí ¿què vol dir? quan de temps cal que passi perquè una llengua sigui "d'aquí"?
El que dius de que la ciutadania de Catalunya sempre s'ha expressat en català, bé, pot ser veritat a la Catalunya rural, però a les grans ciutats i sobre tot a Barcelona no és així. Si és cert que Espanya és més complexa del que alguns creuen, això també és aplicable a Catalunya.
Sí que estic d'acord en que el bilingüisme s'apliqui amb naturalitat. Això vol dir també que parlar castellà al parlament no té que entendre's com una provocació, ni que s'han de fer pintades als rètols amb castellà.
Cesc, conforme anava llegint el teu post, anava pensant, que carai fa aquest tio al PP.
I dic això, perquè esta clar que dins del PP existeixen molts intolerants, que encara es pensen allò de “Santiago y cierra España”, i allò altra de “España una y no cinquenta y una”. Tot i que a les files del PSOE també, aixó de la nación española indivisible sembla que el uneix
Així que com que aquesta gent mai entendrà que la España plural vol dir això plural, i la pluralitat vol dir diversitat de llengües, i la llengua pròpia de Catalunya es el català, com que això sembla ser que molta gent española no ho entén, doncs cada vegada el sentiment independentista està arrelant amb mes força a Catalunya, es precisament perquè encara molta gent no ha entès que una cosa es el que digui el DNI i un altra el sentiment, i contra el sentiment no es pot anar, i el dret a decidir de tots els pobles, i cada vagada està mes clar que a Catalunya, els ciutadans ben aviat exercirem el dret a decidir que volem ser.
Hola Blas, jo estic a favor de més hores de castellà a les aules. El meu nivell d'expressió en la llengua de Cervantes és força més limitat que amb català. Tot això, però, defensant la immersió llingüística.
Jorge Javier, efectivamente, los catalanes somos un peligro! Cuidadín! JLD, ¿el catalán un dialecto? Y a mi que toda mi vida me habían enseñado que es un idioma! A claro! Es que mis profesores eran catalanes nazionalistas separatistas!
Ei Carlos! Gràcies primer de tot per aportar una mica de seny al bloc. Bé, en primer lloc quan parlo que una llengua "no és d'aquí" ho defenso des d'un punt de vista històric i cultural. Els àrabs estan arribant massivament a casa nostra, serà l'àrab algun dia un idioma nostre? Ull! No pretenc fer la demagògia independentista de comparar una immigració problemàtica i totalment aliena com és la musulmana amb una immigració dins d'un mateix país amb una cultura molt similar, faltaria més, però ho dic per tal que entenguis el que vull dir, que a cada territori li són propis una sèrie de trets culturals.
Després, francament dubto que a la Barcelona del s.XVII es parlés castellà, quan es miren els registres civils la pràctica totalitat d'habitants són catalans.
Finalment dir que al Parlament de Catalunya s'ha de poder parlar en la llengua que un vulgui amb tota naturalitat. És absurd veure com una provocació parlar castellà al Parlament.
Quim, al PP hi estic perquè és el partit que més llibertat em dóna per dir el que vulgui. D'intolerants n'hi ha a totes les cases, a CiU d'independentistes xovinisten n'hi ha la tira! Després discrepo del que dius del sentiment independentista. M'encantaria el referendum que tant reclameu més que res per tal que vegessiu el poc suport que tindria la vostra causa.
Cesc, t´encantaria el referendum per a votar que vols continuar en aquesta Espanya que no respecta ni ha respectat ni respectarà la cultura en català, que ens expolia economicament, que domina tots els poders econòmics i fàctics del país i que quan surt l´oportunitat als catalans de dominar un sector ( per exemple,Gas natural) se´ns posen totes les trabes, que manté unes infraestructures caríssimes pròpies del tercer món, que mai ha portat a Eurovisió una canço en català, que mai es pot dirigir a la Policia Nacional ni a la Guàrdia civil en català, que gairebé mai pot utilitzar la llengua catalana als jutjats, que dificilment troba notaris catalans, que inunda les ones televisives i de ràdio en castellà, que fa el boicot als nostres productes amb excuses estúpides ............ i que me n´he cansat tú. S´ha de ser molt massoquista per ser català i espanyol (o francés, clar, depén del costat en que t´hagi tocat).
Realment no ho entenc........
Joan Rius
Juan, juanito te veo cabreadito. Si no te gusta te largas.
Los españoles catalanes no pensamos marchar nunca de aquí.
Jorge Javier
Mi posición en este debate es, en esencia, la de Carlos López. Pero lo que me gustaría es lanzar dos reflexiones: la primera es que no puedo entender que alguien le diga a una persona que se vaya a otro partido porque tiene una opinión concreta sobre algo que difiere de la oficial. Yo creo en la disciplina de Partido, pero no en el seguidismo borreguil. Discrepo de bastantes cosas de las que dice Cesc en este post, pero estoy orgulloso de tener a alguien formado e inteligente en mi Partido.
Segunda reflexión: el método "Pensador87" consistente en entrecomillar una frase de alguien para convertirla en doctrina a seguir, me parece maoísta (por lo del libro de Mao)Que usando esos métodos se pueda uno calificar de "liberal" me parece muy contradictorio. Se puede discrepar de la posición del PP en el tema de la lengua (por dura o por blanda)y seguir en el Partido...¡acabáramos sino! No puedo comprender que el argumento para debatir una idea sea poner la opinión de un político, sea quien sea. ¡Más ideas propias, pensador!
Hola Alejandro. Si tu i jo convergissim en el 100% d'idees tendriem un problema. Tu saps perquè estic al PP. Perquè és el partit amb més persones formades i intel·ligents. Com som intel·ligents tenim pensaments independents i com també som intel·ligents sabem que aquest pseudo Pensador no té pensaments propis. Agraeixo el teu gra de sorra en el debat que hi ha hagut.
Respeto a la afirmación de decir: somos más inteligenets que... puede dar un cierto aire a petulancia.
Cierto anónomio, resulta algo pretensioso y petulante. Lo siento.
Publicar un comentario en la entrada