LA VIDA PASSA

Ara fa deu anys que Josep Capdevila, més conegut com Sergio Dalma, publicava l'àlbum Historias normales. Aquest LP, si bé no va assolir un èxit demolidor, conté una cançó que des que la vaig escoltar m'ha agradat, aquesta cançó es diu La vida pasa.

Tot i que la temàtica del senzill parla de l’amor i jo no vull dedicar aquest post a aquesta profunda i meravellosa afecció, sí que es veritat que la vida, ens en adonem o no, la gaudim o no, va passant.

Tasca feixuga la de fer un balanç d’any. A nivell personal són quantioses les experiències que m’han enriquit com a persona però com aquest blog és per vessar opinions polítiques diré que del 2008 em quedo amb el següent:

Un canvi en la Casa Blanca.

La percepció de la crisi.

Una desafecció creixent cap a la política espanyola i sobretot catalana.

Diuen que els desitjos no s’han de manifestar en públic ja que sinó no es compleixen. No crec en aquestes supersticions, no obstant em reservo els desitjos per mi, tret d’un: que tingueu molt bon any 2009.

UNA PÈRDUA IMPORTANT

M’assabentava fa poc de la mort de Samuel Huntington, professor de Ciències Polítiques a La universitat de Harvard i conegut per les obres Qui som? Els reptes a la identitat nacional nord-americana i sobretot per El xoc de civilitzacions. És aquesta última obra on es planteja la idea principal de Huntington resumida en el següent extret:

Mi hipótesis es que la fuente fundamental de conflicto en este nuevo mundo no será en principio ideológica o económica. Las grandes divisiones entre la humanidad y la fuente de conflicto dominante serán culturales. Los estados nación seguirán siendo los actores más poderosos para los asuntos exteriores, pero los principales conflictos de política global ocurrirán entre naciones y grupos pertenecientes a diferentes civilizaciones. El choque de civilizaciones dominará la política global. Las líneas de falla entre las civilizaciones serán las líneas de batalla del futuro.

Quan amb els atemptats de l’11-S s’ensorrava, juntament amb les Torres Bessones, l’esperança d’un món lliure sense fonamentalismes, renaixia i s’actualitzava la tesi del xoc de civilitzacions que Samuel Huntington havia predit el 1993, les guerres estaran fonamentades per les diferències culturals i no entre ideologies i nacions. La víctima dels atemptats no era Amèrica, sinó Occident. Els culpables, terroristes que deien parlar en nom de l’Islam. Efectivament, un xoc de cultures.

Tot i que s’ha intentat identificar les tesis de Huntington amb les idees neoconservadores, el cas és que el primer va defugir d’aquestes i efectivament les dues concepcions disten molt de la similitud. Cert és que el corrent ideològic fundat per Irving Kristol parteix de la diferència de cultures i civilitzacions en el món però a diferència del que proposava Huntington, els neoconservadors són partidaris de l’expansió i l’exportació de la democràcia al món, no així Huntington, que defensa la idiosincràsia de totes les civilitzacions i el seu statu quo.

Tot i no compartir la totalitat de les idees de l’antic professor de Harvard, considero que la seva mort és una autèntica pèrdua i més en el món actual on Occident continua amenaçat pel fonamentalisme islàmic però el que s’intenta vendre a casa és l’absurda idea de l’Aliança de Civilitzacions.

Descansa en pau.

ÉS NADAL

El passat dilluns dia 22 sortia en primera plana del diari La Razón els resultats d'una enquesta on quantificava en un 76,1% la població catòlica d'Espanya.

Aquesta dada es pot emprar per recordar al govern que la permanent ofensiva laïcista és un atac frontal a un importantíssim sector de la població espanyola vers ja no la seva religió sinó també la seva cultura i forma de vida. Davant aquest oprobi, el Nadal s'emmarca en el conjunt de tradicions d'arrel cristiana que cal protegir i preservar.

És Nadal i s’ha de celebrar amb la família. Jo he tingut la sort de nàixer en una família sense cap tipus de confrontació i crec que per aquestes dates veig la família amb no més freqüència de la que ho faig normalment, però crec que per aquelles famílies desavingudes és amb el Nadal quan es mostra una oportunitat per oblidar vells rancors.

També és amb el Nadal quan es mostra una nova oportunitat per defensar les nostres tradicions més velles com és fer cagar el Tió als nostres familiars més petits, anar a la Missa del Gall, celebrar el dia de Sant Esteve, etc.

Sense ànim d’allargar-me més, desitjar a tothom unes molt bones festes de Nadal!

PARÈNTESI

Sóc dels que creu que la inconstància és un dels defectes que més desllueix un blog actiu i jo he caigut en aquest.

Per això mateix, aviso que aquest bloc romandrà inactiu durant uns dies més. La visita al Parlament Europeu i la conseqüent falta a les classes, l'entrega del Pràcticum (treball de finals de carrera) i quantioses pràctiques fan que hagi de sacrificar el temps que dedico a voltar per la xarxa i escriure aquí.

Fins ben aviat!