NO AL MULTICULTURALISME II

Fa poc més d'un mes publicava un article on argumentava la meva posició contrària al multiculturalisme. Els comentaris no es van fer esperar i tot i haver-ne alguns de suport altres van mostrar el seu rebuig. Reprodueixo a continuació els comentaris en desacord a la meva entrada:

JB:

¿Per què no ens fas un favor a tots i ets coherent alguna vegada? Si tan en contra estàs del multiculturalisme per què no demanes prohibir a Catalunya las "Ferias de Abril", "Las corridas de Toros", el "flamencu" de música de fons als autocars Hispano Igualadina i els misteris andalusos de la processó de Setmana Santa de Tarragona. El que no s'hi val és aplicar un barem diferent quan et convé. No és just i no és liberal (saps allò de la igualtat davant la Llei?).Molt més colonitzadors van ser la púrria de legionaris que van entrar a Catalunya el 1939 i la colla de poques-vergonyes de funcionaris de l'Estat que van venir amb ells, que els teus odiats obrers del Tercer Món.

(...) ¿Què fem amb el "Flamencu", las "Ferias de Abril", "Las corridas de toros" i "la tuna" que es fan a Catalunya? Si has d'estar contra el multiculturalisme, estigues-hi, sigues coherent i milita a Unitat Nacional Catalana o a Catalunya 33. El que no es val és que, sense cap raó, tractis millor els teus amos castellans que a la resta d'immigrants. La dreta, com sempre, tracta millor a un príncep àrab carregat de petrodòlars que a un obrer del Marroc. El teu problema no és que siguis racista. El teu problema és que ets un classista.

Joan Rius:

Amb els teus comentaris has fet tocat i enfonsat amb el Francesc Xavier. Els castellans o castellanitzats a Catalunya no són inmigrants segons ell, són compatriotes. El que sublima l´apreciat Cesc és que molt bona part d´aquests compatriotes es comporten com a colons sense la més mínima intenció de respectar la cultura catalana pròpia d´aquesta terra. Lluny d´això volen imposar la seva cultura i tradicions i fer-nos-les esdevenir pròpies. (Només cal apreciar alguns comentaris com els de Jorge Javier).
Molts catalans tenen complexe d´inferioritat i on hi ha un castellà no se´ls acut altra cosa que obeïr-lo. És un reflexe que ja va estudiar Pavlov.
Tres-cents anys de dominació no passen en devades.

Es poden llegir aquests comentaris en l’apartat comentaris de l’article No al Multiculturalisme. Comentaris que ja podeu veure com em titllen de classista, de tenir “amos castellans”, d’odiar els obrers del tercer món, d’estar acomplexat davant dels castellans, etc.

En primer lloc m’agradaria dir que la cultura que defenso per sobre de tot és la cultura Occidental de tradició i arrels judeocristianes. És aquesta a la que em refereixo que s’ha de preservar i la qual no s’ha de relativitzar davant altres cultures com la islàmica.

M’explico en un exemple. És el mateix que una associació celebri l’Oktoberfest a Catalunya que un grup de musulmans degolli un xai? És pot comparar una faldilla escocesa amb una burka? Jo crec que no. Les nacions d’Occident compartim el rerefons de l’humanisme cristià.
En JB i en Joan Rius parlen de tradicions en un principi alienes a Catalunya com són les fires d’abril, els toros, el flamenco, etc. i jo li poso el mateix exemple de la faldilla escocesa: tot i no formar part de la cultura catalana s’accepten i s’integren al ser tradicions que formen part d’Europa.

No sé què hi té a veure que a partir d’aquí se’m diguin coses com ser un acomplexat davant els castellans i coses d’aquestes. En l’argot juvenil podríem parlar clarament d’una anada d’olla i es que qui segueix aquest blog amb certa assiduitat no pot posar en dubte la meva defensa, estima i passió per la cultura catalana.

Un dels problemes que té Espanya és que alguns centralistes creuen tenir el monopoli de l'espanyolitat i tot allò que no sigui castellà és antiespanyol o sospitós de separatisme. A Catalunya tenim que aguantar aquests i els altres que es creuen amb l'ús exclusiu de repartir carnets de catalanisme als nacionalistes.

Jo crec que Espanya a cada territori li són pròpies unes costums i unes tradicions que ja estan bé on són. No veig la necessitat de fer la Feria de Abril a Catalunya ni de ballar una jota a Extremadura. Aquesta és la riquesa d’Espanya, si més no, la que hauria de ser.

Desitjo haver contestat els dubtes dels dos interlocutors, si no és així estaré encantat de continuar debatent.