lunes 6 de octubre de 2008

SOBRE EL PLA BUSH

Feia uns dies que no escrivia per una barreja de falta de temps i de ganes però el fet que avui l'Ibex 35 s'hagi desplomat un 6,06% i el Dow Jones un 3,52% m'ha fet reempendre les ganes de reflexionar de nou una mica.

Qui em coneix sap que sóc un aficionat a la Borsa i un inversor en aquesta. De moment tinc la sort que la crisi financera actual no m'afecta en la butxaca i és que els diners que he perdut en el parquet eren estalvis i diners que no em feien falta immediatament.



Tota aquesta crisi doncs, tot i no afectar-me directament sí que em fa pensar una mica sobre la situació. En l'última entrada defensava el model econòmic liberal tot i la crisi i ara m'agradaria dir què penso sobre el Pla Bush, el pla de rescat que injectarà uns 700.000USD estatals a la banca per evitar una cadena de fallides.

En primer lloc penso que el fet que l'executiu presenti un pla i el legislatiu el rebutgi és un exemple de l'autèntica divisió de poders. N'estic segur que Montesquieu l'inclouria en De l'Esperit de les Lleis. S'ha acabat aprovant però amb modificacions. Remarcable també el motiu de l'inicial rebuig: el gran nombre de trucades telefòniques i e-mails dels votants cap als seus representants exigint el vot desfavorable.

Pel que fa a la meva opinió, manifestar la meva oposició a aquest pla. Primerament és una mesura intervencionista que generarà més dèficit, crec que al mercat se l'ha de deixar actuar lliurement. En segon lloc, la classe mitjana nord-americana no té perquè pagar els excessos de Wall Street.

No sóc economista ni tant sols estudiant d'economia de manera que l'afirmació de que al mercat se l'ha de deixar actuar lliurement queda molt de teòric liberal. No tinc ni idea de què passaria si tots els bancs d'inversions comencessin a fer fallida. Ara bé, de la història se n'apren i una de les lliçons que en podem treure va ser que el culpable de la llarga durada de la depressió dels anys 30 als EUA foren les polítiques intervencionistes de Frankil D. Roosvelt promogudes a través del New Deal.

De moment a esperar espectants els pròxims moviments de la Borsa. Per part meva esperar a tenir una mica de liquidesa per invertir. Tot lo que està a baix torna a pujar.

18 comentarios:

L'home del sac dijo...

A mi tampoc m'agraden aquestes intervencions. S'haurien de tenir en compte diverses coses, com ara si són pitjors les conseqüències d'ajudar al banc o de deixar que faci fallida, perquè potser surt més barat deixara que faci fallida el banc i ajudar després als ciutadans afectats. A més, si se salva un d'aquests bancs s'hauria d'assegurar que canvia realment de mans i sobretot de directius. No es pot salvar el cul als qui han enfonsat un negoci. Tu que has perdut diners a la borsa també podries reclamar que l'estat t'ajudi... no és plan. Qui ho ha fet malament ha d'assumir que ha perdut i ara s'ha de donar l'oportunitat a uns altres.
Sobre l'exemple que dónes de democràcia i divisió de poders, a part que em sembla molt bo això de que els congressistes i senadors no segueixen les directrius dels partits, s'ha de mirar el costat dolent. Alguns d'aquests van aprofitar la no aprovació del pla per "fer xantatge" i fer que quan es va aprovar per segona vegada s'incloguessin moltes coses favorables als seus electors. Alguns van demanar tot tipus d'ajudes a sectors propers a ells o a algunes indústries dels seus estats a canvi de votar a favor del pla... Així que el text aprovat a banda del rescat financer inclou altres lleis que no hi tenen a veure fetes expressament per acontentar a un dels representants d'algun estat. Suposo que és allò de que els "swing states" se'ls hi aboca tot pel fet que poden votar a uns o altres.
A Catalunya com que guanyen els sociates ho facin malament o ho facin pitjor, doncs no ens beneficiem d'això.

Javier Hurtado Mira dijo...

Cesc,

Ara és quan els socialistes hauríen de aplaurdir Bush per les messures intervencionistes en economia, no? Però el seu "problema" és que l´odien pels valors morals que defen i perque (oh God!) is made in USA.

M´agradaría sopar amb les Joventuts Nacional-Socialistes, dic... Socialistes de Catalunya al McDonalds per veure com em menjen els productes capitalistes; això si, tots amb texans eh...

L'home del sac dijo...

Hurtis, valors morals en Bush???
No fotis!
Bombardejar països, tancar gent a Guantanamo, enviar joves del país a una guerra absurda...
quins valors morals són aquests?
Ah sí, que cada dia al matí llegeix un trosset de l'Antic Testament. Això el salva de tot.

Javier Hurtado Mira dijo...

Home del Sac,

Bush ha apostat per la defensa de la Vida abans de néixer, per exemple. En la promoció de la Familia, la oposició el Gay Marriage, la defensa de la Llibertat, sí: Iraq, where is the problem? Jo estic d´acord en defensar la pau amb la guerra, vosté no? Congratulations my friend, peró... vosté seria més amic de Chamberlain, aquell que no volia la guerra amb el tio Adolfo. Ay quant flower power...

rocabruna dijo...

Neix un nou festival de poesia a Les Borges del Camp:

http://rierada.blogspot.com

L'home del sac dijo...

Sí, clar, no defens l'avortament perquè prefereix enviar-los a la mort de més grandets, que són més útils...
No entraré ara en si es pot justificar o no la guerra en un cas extrem, però l'Irac res té a veure amb tot això... Una guerra que es va fer amb mentides i contra un règim que no representava cap perill, excepte pels seus ciutadans, igual que tants altres règims dictatorials del món. De fet, ara els ciutadans de l'Irac no sembla que estiguin gaire millor... Això els que no s'han convertit en danys col·laterals i estan morts o mutilats. Com els més de 2000 soldats americans morts i no sé quants més de ferits...

Josep Miquel Llop dijo...

Home del sac,aclarir les xifres que dius: segons el lloc a internet Irak Coalition Casualties els EEUU han perdut 4179 homes, més de 30.000 ferits i més de 610 morts a l'Afghanistan.

L'home del sac dijo...

Sabia que eren més de 2000 però no m'havia pres la molèstia de buscar les xifres exactes.
Doncs mira, més de 4000 famílies que deuen estar molt contentes d'haver anat a l'Irac a buscar armes de destrucció massiva.

Javier Hurtado Mira dijo...

Home del Sac,

Sí, ja sé que l´Iraq del dictador Nacional-Socialista era el primer país rebedor de turistes com tú al món. Es respiraba llibertat i pau, ho sé. Els militars ho són perque ho han elegit, no perque sigui obligatori. No em vingui vosté (i si ho fa... rebaixa molt el nivell) amb la sentimentalització de la política i les guerres, si us plau.

També sóc partidari d´anar a la guerra contra les altres dictadures. Les estratégies tenen prioritats, i democratizar orient mitjà és una d´elles.

Per què el 90% de soldats americans voten Republicà? Reflexioni...

L'home del sac dijo...

L'Irac era un desastre, però no es va envair perquè ho fós, igual que no s'envaeixen les altres dotzenes de desastres que hi ha pel món. Es va envair amb unes excuses perquè interessava controlar el petroli que hi havia, i més preveient que ja no hi ha tant bones relacions amb l'Arabia Saudita i que allí hi pot haver un gran descontrol quan mori l'actual rei. Pot ser que creguis que cal envair totes les dictadures del món, però així només crearies un gran desordre mundial molt pitjor que l'actual. A més, que moltes d'aquestes dictadures són amigues dels EUA.

Els militars no sé perquè ho són, segurament perquè pensen que tenen una missió molt important, que és defensar el seu país. Evidentment enviar-los a una guerra per unes armes de destrucció massiva que no existeixen no és defensar el país.

I si no es poden posar sentiments en la política, llavors acabes veient persones humanes (soldats, població civil) només com una eina que tu pots utilitzar, i que perdre-la només és perdre alguns recursos, no vides humanes. Bastant nazional-socialista sona això...

Si el 90% voten republicà segurament és perquè l'ideari que ha de tenir una persona per anar-se'n a l'exercit ha de coincidir més amb els republicans, sinó segurament ja no s'hi allistaria. Són gent molt més patriota i partidaris de la mà dura.

Javier Hurtado Mira dijo...

Home del Sac,

La referència que fas del meu discurs amb el Nacional-Socialisme és digna d´èsser... corregida, però allà vosté amb les comparacions que fa. No em dono per aludit ja que tinc de Nazi el que tinc de Comunista.

Prefereixo el petroli en mans dels USA que d´una dictadura socialista com era el Partit Baaz.

Anónimo dijo...

Cesc que opinas sobre las últimas noticias aparecidas sobre NNGG a Catalunya.

A quien apoyas como candidato? y por qué?

Cesc dijo...

Després d'aquestes intervencions per salvar Wall st. els executius d'algunes empreses afectades han anat a relaxar-se a spas caríssims. Aquí a Europa s'han gastat 3000€ per cap en un esmorzar. Això fa que encara estigui més encontra d'aquesta intervenció. Per cert, sabies que hi va haver una manifestació de gent que havia perdut els diners a la borsa? Aquest país és d'escàndol.
Ah, els únics "favors" cap als electors després de modificar el Pla van ser rebaixes fiscals.

Pel que fa a l'Iraq i Bush, dius que aquest s'oposa a l'avortament "perquè prefereix enviar-los a la mort de més grandets, que són més útils". Aquesta frase és repugnant i vomitiva que cabria esperar d'un adolescent amb el mocador palestí o d'un progre carregat de mala llet. Que l'hagis dit tu m'ha trencat tots els esquemes. I sí, Bush de valors morals en té la tira com ho va demostrar en els anys de governador de Texas i com ho va fer en les seves polítiques abans de l'11-S, data a partir de la qual es va haver de centrar en la guerra contra el terrorisme.
Quina és la teva opinió de la guerra a l'Afganistan? Quina diferència hi ha entre les dues intervencions?
A l'Iraq a les eleccions legislatives van participar prop d'un 80% d'electors, el que indica que els iraquians volen viure en llibertat. Tant sols un 26% de sunites (els mimats del règim) anyoren el sàtrapa. Cada vegada hi ha menys atemptats i més pau. Els iraquians comencen a estar esperançats, què opinaràs quan l'Iraq sigui un país plenament estable i pacific?

Josep Miquel, aniràs a la manifestació d'AN a Tarragona? Allò està ple d'antiamericans com tu.

Anónimo. Realment creus que contestaré públicament una pregunta tant comprometedora a una persona que no se qui és?

Josep Miquel Llop dijo...

Cesc, per la teva tranquilitat dir que mai estaré amb aquest analfabets provocadors de l'Ynestrillas.

L'home del sac dijo...

Fortis organiza una comida de lujo tras recibir ayuda pública

A gent com aquesta sembla que s'està salvant el cul amb els diners dels contribuents...

Crec que si tant gran és el mal de que una d'aquestes grans companyies peti, més valdria nacionalitzar-la tota, fer fora els directius que l'han portat a la ruïna i al cap d'un temps quan les coses vagin millor, tornar-la a privatitzar... perquè ara, comprant els actius dolents, el que s'està fent és que s'està ajudant a que es mantinguin els que ho han fet fatal i s'han inflat a primes. Aquests fora, que ja han tingut la seva oportunitat. No es pot permetre que aquesta gent continuï gestionant les societats que han enfonsat. Quina vergonya, quan les coses els van malament, l'estat els salva...

Sobre el que deia d'en Bush, doncs no m'he posat mai un mocador palestí, però no em sembla tant gros lo que he dit. Em sembla totalment immoral enviar gent a una guerra inventant-se excuses falses. Segurament a Corea del Nord en deuen tenir moltes d'armes de destrucció massiva, potser per això mateix no els envaeixen.
I que la culpa de tot és que no es va fer la feina quan tocava, en la primera guerra del golf. Llavors els xiïtes i els kurds van donar suport a la invasió i després se'ls va deixar allà sense cap ajuda perquè en Sadam se'ls carregués a tots, però llavors més els valia deixar un dictador que controlés bé el país, no fos cas que caigués en el caos. Llavors no calia portar-los la democràcia i la llibertat?
Si l'Irac arriba a ser un país democràtic i en pau, seré el primer que me n'alegraré, però continuaré pensant que no era la manera. Tots els que s'han quedat pel camí no sé si pensaran el mateix, o tots els que s'han hagut d'exiliar, sobretot molts cristians que ara són perseguits...

La guerra de l'Afganistan la veig una mica diferent. No va ser una invasió tant directa, sinó que més aviat es va ajudar als rebels. A més, que allí donessin refugi a l'Ossama després del que havia fet (o se suposa que havia fet) ja sembla un motiu. Tot i això, fins llavors, els talibans que no respectaven absolutament cap dret humà, viatjaven sovint als EUA a fer negocis i no passava res, igual que els dirigents de l'Aràbia Saudita.

Javier Hurtado Mira dijo...

Home del Sac,

No seràs amic de Michael Moore, veritat? Així podría entendre més alguns comentaris teus; i que consti que aportes moltes vegades uns comentaris molt bons. T´agradava Oriana Fallaci?

J.

Ignacio dijo...

Genial Cesc, creo que debemos defender el Liberalismo a capa y espada. Coincido con Hurtis; dónde están los socilistas ahora, no aplauden el plan Paulson?!!! Una vez más demuestran su hipocresía.

Anónimo dijo...

El teu blog ha estat afegit al nou agregador Blogs del Camp:

http://blogs.del.camp.googlepages.com/