Comencem amb el Principi d'Igualtat, principi constitucional (art.14 de la Constitució espanyola) del Dret Financer que estableix que no es pot discriminar ningú i tothom s'ha de regir per igual. El Tribunal Constitucional, però, estableix que es permetran desigualtats legals i legítimes en el tracte per tal d'aconseguir una autèntica igualtat. Paradoxes que en resulten de llegir la Sentència del 26 d'abril de 1990 de l'Alt Tribunal.
Aquest principi d'igualtat el podem veure permanentment. Només cal veure el tracte preferencial que tenen País Basc i Navarra en materia fiscal, el que han de patir segons quines comunitats autònomes pel règim comú i les avantatges que en tenen algunes.
La lògica liberal fa que em declari independentista fiscal. Crec que el més just és que les autonomies recaptin la totalitat dels tributs, en facin la despesa oportuna per les seves competències i paguin un cupo per despeses que corresponen en exclusiu a l'Estat (Defensa, Exteriors, etc.). També considero oportú, seguint el camí de la lògica de la que parlo, fer una segona descentralització administrativa i fiscal en benefici dels municipis i donar a aquests ens molta més capacitat.
No obstant, la classe dirigent de Catalunya em posa difícil "la defensa del que defenso". M'explico, mentre estem en època de crisi, el 20% de catalans és pobre, el 30% de jubilats catalans viuen en la pobresa, així com d'altres males notícies econòmiques per a l'home de a peu, la Generalitat es dedica a gastar els nostres diners en iniciatives que poc o res aporten a la ciutadania: 300.000 euros a Caprabo per tal d'abaratir productes catalans, escoles a la Catalunya Nord (és a dir, França) que ens costen uns 2,9 milions d'euros, "ambaixades" catalanes per 180.000 euros anuals, 2,5 milions d'euros en campanyes de foment de la dona en l'esport, amén de l'augment d'alts càrrecs en l'Administració i la mofa que ha fet el President del Parlament, Ernest Benach a la proposta de congelar els sous dels diputats del Congrés.
No vull que els meus diners vagin a Extremadura, doncs no serveixen per fomentar el desenvolupament sinó per perpetuar la situació de desigualtat, però tampoc vull que el Govern de Catalunya, un govern intervencionista com el que més, es dediqui a despeses que no m'aporten res.
Al final resulta, com sempre, que el liberalisme és qui fa justícia. Tots estariem contents si el Govern, en lloc de fer aquests tipus de despeses, ens afluixessin la pressió fiscal a les famílies i fossim nosaltres qui decidim com gastar els diners.
*Al vídeo que he penjat hi ha una explicació perfecte del liberalisme del que parlo per part dels protagonistes de El ala oeste de la Casa Blanca.
11 comentarios:
Em sembla que a l'hora de triar una opció liberal triaria la que podem trobar al Chatelet de Salou enlloc de la que ens proposes tu.
Cesc,
Només una fiscalitat de dreta lliberal podrà garantir la igualtat real i... justa, la d´oportunitats.
Jo no vull que la Generalitat catalana recaudi més, sino... vull la descentralització total de l´Estat i que el sector privat faci tot el possible; el que no es pugui (extrany)... l´Estat.
Municipis amb més recursos i menys centralisme d´Autonomia i el propi Estat. I si m´apures... s´ha d´arribar a l´individu.
Espanya serà Espanya, però... la forma d´Estat ha de ser efectiva: si cal tornar al Cantón de Cartagena... tornem-hi.
Javi efectivament! La forma d'Estat ha de mancar d'importància, l'important és que les persones paguin menys impostos i que els delinqüents no ho puguin explicar! (Véase silla eléctrica)
Un abrazo proBush.
Hola Francesc,
ahir ja vaig tenir l'oportunitat de parlar amb tu sobre aquest tema, podríem dir que estàvem celebrant el nostre aprova per partida doble de dret financer.
La història està en el que tu planteges. Hi ha un principi d'igualtat, de coordinació per part de les CCAA amb la hisenda estatal i de solidaritat. Ara bé, plantegem-nos quins límits tenen aquests principis.
Dins l'estat espanyol, hi ha CCAA que produeixen més riquesa que no pas d'altres, però aquesta desigualtat no ve donada sempre perquè X CCAA no tinguin prous recursos, sinó perquè no produeixen el que podrien produir, ja que amb ajudes de 6 mesos per treballar 40 dies, ja em diràs tu on anem.
El que s'ha de fer és invertir amb sistemes de regadiu o amb el que manqui a aquestes CCAA que basen un alt tant per cent de producció amb aquest sector, i deixar-se de donar ajudes per no fer res, o fer ben poc, és a dir, menys del que es podria fer o del que farien si no fossin allà.
És aleshores, amb el que plantejo, quan em pregunto si els principis abans citats, sobretot el de solidaritat, té algun sentit, tenint en compte per exemple també que per cada funcionari que hi ha a Catalunya, a Extremadura en tenen tres.
bua, m'he liat amb l'últim paràgraf, no s'entén res no? però ja m'entens el que vull dir.
Francesc una pregunta... y te prometo que no lleva ningún tipo de mala leche, solo me gustaría saber tu opinión como liberal-conservador. (lo digo por lo de no dejar nada por dicho o dado... je,je).
¿Que opinas de la intervención estatal, por parte del gobierno federal de los EEUU, en el tema inmobiliario?
¿Lo ves adecuado y ligado a los principios de no intervención del liberalismo?
Salud.
Pd: que tal lo exámenes?
Kaixo,
No en sé el motiu però fora d'aquí se n'ha parlat molt poc o zero del judici pendent que té la fiscalitat basca a Europa, una cuestió remitida pel TSJPV (molt espanyol tot ell). La sentència surt aquest dijous, espero favorable, és clar.
Ara és quan jo em fico pesadeta i dic : fent anar els teus arguments a aquest post, vols dir que ens convé continuar amb Espanya? perquè tinguis clar que mentre sigui així Catalunya no será económicament independent. És cosa dels veïns, que ja veus com se les gasten, sembla que no soportin veure un lloc on la economia funciona bé.
Cesc tio, lo siento pero me pierdo contigo....xD no tengo nada claro tu liberalismo-conservadurismo....me lias lo siento.
Me lo tienes que explicar detalladamente.
Saludos
Alejandro, el fantasma de Keynes aún nos asusta. En fin, veremos como responde el mercado. De momento las bolsas parece que lo hayan aceptado de buena gana.
Si no intervenir en este caso supone una hecatombe financiera pues acepto la intervención no sin desconfianza.
Gukgeuk, estic convençut que la sobirania fiscal és qüestió d'alguns anys.
Javier f, si matitzes la pregunta potser t'ho puc explicar.
Cesc no se si a vosotros os asustan las teorias Keynesianas, pero a mi personalmente me asustar el pensar que algunos liberales (y no te incluyo en el saco) piesen que los beneficios siempre han de ser priatizados, pero cuando vienen las vacas flacas se han de socializar las perdidas.
Sabes que apoyo el intervencionismo, pero como herramienta de redistribución de la riqueza, no como herramienta para garantizar la "gran" riqueza de algunos, que no han sabido gestionar sus beneficios.
Salud.
El principi constitucional d'igualtat fiscal, és a dir, que ningú ha de ser discriminat, s'incompleix de manera fefaent a Catalunya i Extremadura: L'impost de Succecions grava fins a un 32% l'import del cabal heretat en aquestes dues regions, mentre que a les que governa el PP, pel mateix import d'herència (de pares a fills, clar) és del 2% perquè apliquen una bonificació del 95%.
Que els catedràtics de dret constitucional, els jutges del Tribunal Suprem i del Constitucional ens expliquin això!
Publicar un comentario en la entrada