En temps de crisi els gurus de la macroeconomia surten de sota les pedres. Periodistes, polítics, tertulians, comentaristes, tots són magnífics estrategs financers que haurien pogut evitar l'hecatombe econòmica que s'aproxima.
Winston Churchill afirmà que la democràcia és el pitjor dels sistemes polítics si exceptuem tots els demés. Jo no em considero cap expert en economia i d'aquesta n'entenc com tot home del carrer, és a dir, en la mesura que m'afecta. Des dels meus limitats coneixements d'economia, crec que el capitalisme a l'igual que la democràcia, és el pitjor sistema econòmic a excepció de tots els demés.
Molts dels gurus als que feia referència al començament i sobretot des dels sectors més progressistes es serveixen de les tribunes dels diaris, de les cartes al director, dels diaris digitals per arremetre contra el liberalisme econòmic, els executius de Wall Street i tot allò que sustenta el que anomenen capitalisme salvatge. S'atreveixen a parlar de la caiguda del capitalisme de la mateixa manera en que va caure el comunisme i fins i tot deixen anar que cal buscar nous models econòmics.
Quan faig l'equiparació del capitalisme amb la democràcia en el sentit en que ho feia Churchill, ho faig per mostrar el meu convenciment que si be el liberalisme econòmic no és perfecte, aquest s'ha mostrat com l'únic sistema capaç de generar riquesa i benestar. Per què qüestionar-lo per una crisi? Hitler va arribar al poder servint-se de la democràcia, vol dir això que la democràcia no funciona?
Aquesta crisi acabarà, vindran temps de bonança i tornaran a venir èpoques difícils. Sistema imperfecte per una societat que no és perfecta. Sistema que permet i garanteix la llibertat per tal que cada persona es busqui la seva pròpia riquesa i felicitat.
Llarga vida al capitalisme.
4 comentarios:
Curiós capitalisme lliberal aquest que nacionalitza la banca especuladora quan s'en va a fer punyetes. Si el Milton Friedman aixequés el cap :)))
Ganxet, tota la raó del món. El meu primer pensament és el de ser consegüent amb el laissez faire i deixar que siguin les empreses les que s'ensorrin a l'haver sigut elles que feien operacions de risc.
No obstant quines poden ser les conseqüències? L'ensorrament total de l'economia i endur-se milions d'economies domèstiques per davant. Què en penses?
Més que capitalisme, n'hi diria economia de lliure mercat, que va íntimament lligada a la llibertat en totes les altres coses... Perquè hi hagi llibertat, però, també hi ha d'haver un estat que reguli i eviti que alguns s'aprofitin dels altres, i potser això és el que ha fallat una mica. A cada regulació o instrument de control que hi havia, les grans empreses s'inventaven algun instrument per saltar-se les regulacions i controls, i per això han pogut empastifar-ho tot de la manera que ho han fet, i convertir el problema de les hipoteques sub-prime en un problema global. Penso, però, que els problemes econòmics de l'estat espanyol venen més pel final de la bombolla immobiliària que no pels problemes importats dels Estats Units... tot el que puja baixa. Es va construir de forma desmesurada amb uns preus inflats i al final ha petat, deixant molta gent a l'atur i gent amb pisos que valen menys que quan els van comprar...
"Me gusta que haya homeless, eso significa que el capitalismo funciona en este país".
¡Insuperable frase de un gran pensador contemporáneo!
Publicar un comentario en la entrada