"Els mitjans de comunicació europeus no n'aprenen ni n'aprendran mai" ha estat el meu primer pensament. Els europeus, continuem capficats en que l'americana, és una societat com la nostra. Ens sentim aliens i no identificats en el concepte d'Occident, no obstant pensem que la mentalitat americana és la mateixa que la nostra i això ens dona el dret a criticar-los contínuament quan pensem que actuaran d'una manera i actuen d'un altra. Recordem el shock i l'estupor dels dirigents europeus al veure els 4 milions de vots més que va obtenir George W. Bush per sobre del demòcrata John Kerry.
Una estratègia del Partit Republicà ha estat presentar a Obama com una celebritat allunyada de l'americà mig i si ha quallat és per alguna cosa. Per què llavors aquest reportatge apel·la al glamour basant-se tot en fotografies on Michelle Obama emula a Jackie Kennedy? Una cosa serà l'estratègia a seguir pels dirigents de la campanya d'Obama (si la segueixen és per alguna cosa) i l'altra ben diferent el convenciment dels periodistes europeus de que guanyarà el més fashion.
A l'igual que li va passar a Ronald Reagan (a banda de titllar-lo d'actor mediocre), a Europa es parla de George W. Bush com un cowboy sense la més mínima elegància. Són els americans elegants? De totes les virtuts que té aquest poble l'elegància no n'és pas una. És per això que Bush ha arribat al poble. Les camises de quadres de W. són les de l'americà mig. Per què ha de ser un president glamourós?
L'estampa del teu president arromengat, amb barret de cowboy i amb furgoneta no és pas negativa. Tot el contrari.
15 comentarios:
Bona entrada Cesc.
El reportatge del que parles, una de les coses que demostra és fins a quin punt s'estan passant de frenada Obama i cia.
Ho van preparar tot per guanyar les primàries amb un electorat que sí que buscava deseperadament un nou Kennedy i ara es troben desconcertats.
De fet, el gran problema d'Obama hores d'ara, és que no sap què dir exàctament per arribar a l'americà mitjà.
Ja he deixat escrit que Obamatindrà les seves oportunitats, però les perdrà si continua entestat en adreçar-se a Joan Saura enlloc dels texans o si creu que l'Amèrica de 2008 és un país com el dels 60, amb els disturbis, els Panteras Negras i la contestació massiva a Vietnam (que no té Irak ni de lluny) Això només ho creuen els actors de Hollywood (no tots)i són 25 (els famosos pro-Obama)més l'Springsteen.
Molt bo, no m'ho havia parat a pensar així. Els experts ja diuen que aquestes eleccions les guanyarà qui més proper sigui amb el poble, per això intenten que Palin tingui cada dia una sorpresa nova.. Repeteixo, la entrada molt bona.
En resum, els USA són un país democràtic en sentit profund, no solament formal com a Europa. Les elits no tenen allí l'immerescut prestigi que tenen entre nosaltres.
Cesc,
Bush cau bé al l´americà mig perque és simpàtic, proper i amb costums i hobbies senzills. I... això no té res de dolent.
Quina risada quan la majoría de mitjans europeus (progres) ja donaven la victoria al pro-Europeu Kerry, jajaja, quina gent!
McCain i Palin són més la representació de tota Amèrica, no pas l´Obama & family.
Avui hi ha un bon article de J.M. Carrascal a l´ABC i... un bon reportatge a Época sobre les eleccions USA i els candidats, amb reflexió bona de Palin by... Aleix Vidal-Quadras, a favor d´ella, no com els "centristes" Fraga i Gallardón que aposten per Mr.Obama.
Per cert, m´encanten com els americans viuen, es senten lliures i... també (tampoc ho alabo) per vestir. Però... a Texas, Arizona, etc... no vestirieu amb camisa de quadres i texans? Jo sí, de fet...
Cesc,
Per cert, acabo d´arribar a Alemanya i t´envio una abraçada forta, J.
La veritat es que jo dels americans malgrat l’admiració que els hi té en Cesc, m’ho miro una mica de lluny, ni pensen com nosaltres, ni els entenc, i sincerament crec que la societat americana es bastant conservadora en segons quins aspectes.
El que no entenc, es perquè L’Obama per assegurar-se la presidència del país no anomenava a la Hillari com a candidata a vice-presidenta. No ho hagués tingut més fàcil per guanyar de carrer les eleccions?
Ara sembla que qui ha agafat embranzida es el Mc Cain, que per lo que es veu sempre anava per davant a les enquestes, i que amb la nominació de la Palin sembla que l’ha encertat de ple.
Alejandro, és el que sempre he dit des que veig a l'Obama, que hi ha més enllà del "Change we belive in"?. Convencerà a gent que ja ho té tot solucionat i només vol un presi fashionable com podria ser en George Soros. Encara recordo aquest selfmade man de dubtosa moralitat dient el 2004: si George W. Bush gana el antiamericanismo en el mundo estará justificado. Obama no mou a l'autèntic americà. Amèrica no és sols NY, LA i SF, Amèrica també és Montana i Nebraska i allí volen gent seriosa, no venendors de fum. McCain Palin!
GukGeuk, hi haurà moltíssimes vegades que no ens entendrem, però quan coincidim ho fem be. Estic content d'haverte fet pensar tal com dius ;-)
CLD. Recordo Alberto Acereda dient-nos que el sou de l'alcalde de Los Angeles era de 30.000USD. Quant cobra l'alcalde de Barcelona?
La democràcia americana és de veritat. Allí pots trucar al parlamentari que et representa per demanar-li comptes. Fins i tot els sheriff són escollits democràticament!
Clamar contra els buròcrates de la capital és normal. Aquí succeeix al revés!
Javi, 4 milions de vots més que Kerry! A Telecinco no podien fer la crònica a causa del shock! Bush és proper i afable. Només cal veure com interactuava en el discurs que vam presenciar a Washington.
Les rebaixes fiscals més importants les ha dut a terme ell, a fet desapareixer Saddam i de la mateixa manera que condueix amb furgoneta pel seu rancho també pot fer maniobres militars amb avió.
Jo si fos granjer a Nebraska aniria amb texans blaus i camisa de franela vermella i quadres negres.
Quim, em vaig alegrar molt de que no nomenés Hillary pel seu ticket! Estic convençut que guanyarà McCain i efectivament Palin ha estat tota una sorpresa.
CLD. Recordo Alberto Acereda dient-nos que el sou de l'alcalde de Los Angeles era de 30.000USD. Quant cobra l'alcalde de Barcelona?
La democràcia americana és de veritat. Allí pots trucar al parlamentari que et representa per demanar-li comptes. Fins i tot els sheriff són escollits democràticament!
Clamar contra els buròcrates de la capital és normal. Aquí succeeix al revés!
Javi, 4 milions de vots més que Kerry! A Telecinco no podien fer la crònica a causa del shock! Bush és proper i afable. Només cal veure com interactuava en el discurs que vam presenciar a Washington.
Les rebaixes fiscals més importants les ha dut a terme ell, a fet desapareixer Saddam i de la mateixa manera que condueix amb furgoneta pel seu rancho també pot fer maniobres militars amb avió.
Jo si fos granjer a Nebraska aniria amb texans blaus i camisa de franela vermella i quadres negres.
Quim, em vaig alegrar molt de que no nomenés Hillary pel seu ticket! Estic convençut que guanyarà McCain i efectivament Palin ha estat tota una sorpresa.
No veig a la Michelle Obama com una Jackie Kennedy. Ni de lluny. Potser sí estan intentant que Obama s'emmiralli en Kennedy, però no ho veig així de l'estratègia de la seva dona. Crec que la Jackie era més una icona de la moda, el que jo ara veig que vol imitar França amb els estilismes de la Carla Bruni. La dona d'Obama, he escoltat, era una advocada (potser li estic canviant la professió ara, no ho sé segur!) molt temperamental, i ara volen donar-li una imatge de mare, amb els seus fills, no tant com el glamour dels Kennedy, sinó en això que deies tu d'apropar-se a la ciutadania i el que diu en Quim Amorós de l'elecció de Palin. Un president no té perquè ser glamourós, és clar, però donar la imatge encertada pel receptor crec que és bàsic.
L'home del sac ha obert un bloc a internet:
lhomedelsac.blogspot.com
Cesc,
Em presento, raudo y veloz, disposat a defensar a l'Obama dels afilats queixals dels pro-Mccain. És broma ! Però bé, considero que no feu un tracte del tot acurat de la figura de l'Obama.
El que atreu més la atenció d'aquest personatge és el seu discurs de reconstrucció; és a dir, reconstrucció d'una sèrie de valors morals perduts al bell mig de mitjes veritats; mitjes mentides; i una crisis econòmica de agárrate y no te menees. Des d'alguns sectors mediàtics es demana que el PP faci quelcom semblant al que fa l'Obama, en David Cameron al Regne Unit o en Sarkozy a França: apostar per la defensa d'uns determinats valors que ens ajudin a sortir del pou on ens ha deixat el relativisme i el laxisme de l'esquerra postmoderna.
Estic totalment d'acord amb que en Mccain té possibilitats de guanyar i les té pels motius que indiqueu, però no tinc gaire clar que la Palin li ajudi gaire amb això - nota al peu: sensacional la seva afirmació en que, si cal, li declararia la guerra a Rússia- i no estic gaire convençut que amb el panorama actual el que calguin sigui quatre anys més de polítiques republicanes. Per cert, a la Convenció de Denver, l'Obama va explicar en què consisteix el tant famós Change. I fins aquí la meva primera intervenció al blog d'en Cesc.
Gràcies
Francisco javier dudo mucho de que seas un buen patriota; te fijas más en naciones extranjeras que en la tuya propia; España.
Son muchos los enemigos que la acechan y los creo cerca de tí. Hablo más claro: los separatistas disfrazados de pro-yanquis.
Deberías tomar ejemplo de buenos patriotas en tu partido como el Sr. Alejo Vidal-Cuadras.
Veus Cesc? fiques un dia això tan semblant al pollastre i ja et confonen amb falagista xD ja posats, passa't "al lado oscuro", que seràs ben rebut. Salut!
PD: m'encanta Palin, tot sigui dit.
Hola Capitandorra. No vaig presenciar la Convenció demòcrata de Denver. Si em puguessis explicar tu el que significa el Change t'ho agrairé.
Discrepo en situar Obama al grup de Sarkozy i Cameron. Sarkozy sí ha tingut que defensar una sèrie de valors davant la deriva moral de Chirac. Cameron no se en quin sentit ho farà doncs fins ara ha semblat el representant d'un partit mediambientalista. Obama no pot reconstruir valors morals perduts quan el Partit Republicà es caracteritza per la defensa dels moral values. I pel que fa a Sarah Palin crec que ha estat una brillant elecció.
GukGeuk, no em perdonaràs mai que posés l'escut defensat per Catalunya el 1714? Caram... i pel que dius que em confonen per un falangista, per qui ho dius? Per Jorge Javier? Si precisament em té per un secessionista.
Jorge Javier, mi nombre es Francesc Xavier, no otro. En cuanto a ser un buen patriota... nunca lo he intentado la verdad, mi rollo es otro. ¿Soy separatista? No, pero el día que España entera sea como la pintas tú creo que no habrá mas remedio que serlo. ¿Pro-yanki? Desde luego.
Publicar un comentario en la entrada